Dall’incipit del libro:
BETTA: Sior Anzola! Patrona.
ANGIOLA: Patrona, siora Betta.
BETTA: Cossa se fa?
ANGIOLA: Da vecchia.
BETTA: Cara quella vecchietta!
Son passada de qua; ve vegno a saludar.
ANGIOLA: M’avè fatto finezza a vegnirme a trovar.
Stago qua sempre sola.
BETTA: Mo perché, cara fia?
ANGIOLA: Mi no me stufo mai de star in casa mia;
Mai che me vegna voggia d’andar in nissun logo.
BETTA: Mi vago qualche volta, co se sol dir, per fogo,
A far i fatti mii, a spender, a comprar.
Da omeni e da donne, fia mia, bisogna far.


